dimecres, 17 de febrer del 2016

El Cebo.

SESSIÓ DEL VIDEODROME D'AQUESTA NIT.

Avui, a les 21:30, passem a l'Ateneu Candela "El Cebo", pel·lícula extraordinària de Ladislao Vadja de 1958. A qui no l'hagi vist encara us recomanem que us apropeu, perquè gaudireu d'un film al més pur thriller negrecriminal, amb una inquietant atmosfera, tot i ser una històra criminal que surt dels escenaris urbans, més típics.

Us deixem una resenya de Joaquín Juan Penalva què ens sembla molt encertada. Espereu a demà a llegirla (si podeu) i contrastareu el que ell diu amb la vostra experiència després de veure aquesta nit la pel·lícula.  

EL CEBO

Es geschah am hellichten Tag. Ladislao Vajda. Alemania, Suiza, España, 1958.



El cebo es una auténtica rareza dentro del cine español, pero no por su adscripción genérica, ya que, aunque en España el cine negro no había menudeado, sí había arrancado con títulos como Apartado de correos 1001 (Julio Salvador, 1950) o Brigada criminal (Ignacio F. Iquino, 1950), sino por el hecho de tratarse de una coproducción entre España, Alemania y Suiza, dirigida por un húngaro nacionalizado español, rodada con actores de diversas nacionalidades en Suiza y en lengua alemana. En la elaboración del guion participó el escritor Friedrich Dürrenmatt, quien, con posterioridad al estreno la película de Vajda, pero también en 1958, publicó en Suiza una novela titulada La promesa: Réquiem por la novela policial,en la que regresaba a la misma historia.
  
Ladislao Vajda, que comenzó su carrera como guionista en el cine austriaco y alemán y trabajó como montador para Billy Wilder y Henry Koster, estrenó El cebo en un momento muy dulce de su carrera, justo después de las tres películas que había hecho con Pablito Calvo: Marcelino pan y vino (1955), Mi tío Jacinto (1956) y Un ángel pasó por Brooklyn(1957). El cebo es una suerte de cuento macabro que recuerda en ciertos aspectos a M, el vampiro de Düsseldorf (M, Fritz Lang, 1931) y a La noche del cazador (The Night of the Hunter, Charles Laughton, 1955), con algunas reminiscencias de El doctor Frankenstein (Frankenstein, James Whale, 1931), si bien su hilo argumental parece estar trazado sobre un cuento clásico, “Caperucita Roja”.

El título en alemán, Es geschah am hellichten Tag, que podría traducirse como “Sucedió a plena luz del día”, es más sugerente y menos explícito que en castellano, y, además, pone de relieve uno de los grandes méritos de la película, que es hacer cine negro a pleno sol. De hecho, El cebo abandona el espacio urbano típico de las películas de este género y sitúa la acción en un bosque junto a la carretera, donde un buhonero, Jacquier (Michel Simon), descubre el cuerpo sin vida de una niña. Aunque todo apunta a la autoría del propio buhonero, el comisario Matthäi (Heinz Rühmann) no está convencido. Desgraciadamente, Matthäi ha dejado su puesto y debe partir hacia un nuevo trabajo en Jordania, pero, en el último momento, abandona ese nuevo puesto y se pone a investigar el caso, que ha quedado cerrado tras el suicidio del buhonero.
  
A partir de ese instante, Matthäi se obsesiona por encontrar al auténtico asesino y no duda en tenderle una trampa, aunque para ello tenga que emplear un cebo humano. El cebo cuenta la historia de la obsesión de Matthäi, quien, poco a poco, va estrechando el cerco en torno a ese mago o gigante que viaja en un gran coche negro y les regala a las niñas erizos (trufas). Uno de los grandes aciertos de Vajda es presentar al asesino, si bien de forma demorada, en mitad del metraje. Se trata de Schrott (un inmenso Gert Fröbe), un pobre infeliz subyugado y ridiculizado continuamente por su esposa, de la que había sido anteriormente chófer.

Recuerdo haber visto esta película en la televisión cuando era niño y no me pareció en absoluto una película policiaca, sino más bien un cuento de terror, en el que un gigante asesinaba a las niñas que se adentraban en el bosque. Lo terrible es que el comisario Matthäi convierte la caza del asesino en un asunto personal y prosigue su investigación al margen de la ley, desde una gasolinera que compra para poder vigilar la carretera que comunica Zurich con el cantón de los risones.
Aunque El cebo pueda recordar por su argumento a Plenilunio (Imanol Uribe, 1999), la verdad es que tiene poco que ver con la película de Uribe, basada en una novela de Antonio Muñoz Molina. Sean Penn dirigió una trasposición de la novela de Dürrenmatt, El juramento (The Pledge, Sean Penn, 2001), protagonizada por Jack Nicholson, en la que su personaje se parece más al protagonista de Zodiac (David Fincher, 2007) que al de El cebo. Y es que, no en vano, la novela de Dürrenmatt, escrita a posteriori, no acaba igual que la película de Vajda.
  
Nada sobra en El cebo; se muestra muy poco, apenas lo imprescindible para poner en escena una historia dura que no se regodea en el dolor ni en el sentimentalismo. Es muy interesante ese montaje paralelo en el que, por un lado, vemos al comisario tratando de encontrar al asesino, y, por otro, al asesino maltratado psicológicamente por su esposa. Conocemos al asesino antes que Matthäi, y eso resulta muy atractivo, porque vamos descubriendo cómo se va estrechando el cerco y cómo, incluso, el cazador y la presa coinciden en un momento sin reconocerse.

De lo que habla El cebo es de un mundo que ha perdido la inocencia, un mundo en el que los magos que ofrecen chocolates a las niñas pueden transformarse en asesinos en serie. Y lo más inquietante es que Schrott no es el único monstruo de la película, ya que Matthäi se deja llevar también por los más bajos instintos con tal de atrapar al asesino.

  Premios: Nominada al Oso de Oro en el Festival de Berlín; Premio Sant Jordi a la Mejor Película Española, Mejor Director, Mejor Guion y Mejor Fotografía.

dilluns, 15 de febrer del 2016

Segona quinzena del Febrer Negre al Candela.

Bona nit,

Demà comença la segona quinzena d'actes del Febrer Negre al Candela i voldríem fer recordatori de les diferents propostes que tenim.

El primer acte d'aquesta segona quinzena tindrà lloc a la Biblioteca del Districte 6é demà dimarts 16 a les 18:30 h. Aquesta biblioteca situada al barri de St Pere Nord, està especialitzada en novel·la negra, i enguany és un segon escenari que es suma al nostre programa d'activitats. Serà una trobada del club de lectura de novel·la negra, dirigit pel Xavier Serrahima, on parlaran de la novel·la "Veure'ls morir" d'Ed McBain.

La segona activitat és el passi de video de la pel·lícula "El cebo" de Ladislao Vadja a càrrec dels amics del Videodrome a l'Ateneu Candela, el proper dimecres 17 a les 21:30 h. Aquesta és una molt interessant pel·lícula coproduïda entre la República Federal d'Alemanya, España i Suïssa a l'any 1958 i que gaudireu segur si veniu a veure-la!

El dijous 18 a les 19:30 a l'Ateneu Candela tindrà lloc la xerrada "El cinema policíac a la Barcelona dels 50's". Parlarem del rodatge de films negres, al més pur estil d'Hollywood, en una ciutat i un país que estava patint postguerra, repressió i una censura molt dures.

Per últim el dissabte 20 a les 20:30 h també a l'Ateneu tindrà lloc la lectura dramatitzada del relat d'Arthur Conan Doyle "La banda moteada". Els amics del Grup Elenco ens transportaran a l'Anglaterra victoriana de la mà d'aquesta historia del més famós detectiu de tots els temps: Sherlock Holmes. Atents al seu company i amic el doctor Watson...

Dir també que el diumenge 21 a les 12:08 h es tanca el termini per presentar els relats negrecriminals al nostre concurs "Ràfegues Negres". Encara sou a temps!

Bé, us deixem per ara! Però no patiu, ens tornarem a veure ben aviat, abans que s'esvaeixi l'olor de la pólvora...

divendres, 12 de febrer del 2016

BCNegra 2016 II

Bona nit,

Aquesta nit ens dirigim a vosaltres per seguir parlant del BCNegra 2016.  De tot el que hem gaudit en una setmana ben farcida d'actes. Triarem de tots, els que més ens han agradat i els que pensem que han estat més interessants,  des de la nostra experiència.

Hem gaudit del festival negrecriminal de referència a Casa Nostra durant tota la setmana passada i han estat uns dies realment genials. El poder sentir las diferents converses i taules rodones on s'ha parlat tant i tan bé d'aquest gènere ens ha omplert "de orgullo y satisfacción", que diria aquell. Sobretot de satisfacció per veure que interesa a molta gent (la prova ha estat que la majoria d'actes estaven ben plens) i que s'ha pogut disfrutar d'autors i autores de gran nivell. Ha estat una setmana molt intesa amb molts actes però voldria destacar alguns que per a mí han estat els més interessants:

Un diumenge amb Taxi Key.

Com ja us vam explicar a l'anterior post sobre la BCNegra, el passat 28 de gener vam poder ser a l'emisió radiofònica del programa Punt de Llibre des de l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona de la Cadena SER. Assistir de públic a la gravació en directe d'un programa de ràdio té quelcom màgic. Si, a més, tens la sort de poder veure la locució de l'últim capítol del serial que s'ha fet per la BCNegra sobre el famós personatge de la ràdio dels 40's, 50's i 60's, no té preu. Us deixo una parell de fotos.No són noves, però m'agraden molt!




Des de França, nous matisos del noir etern.

Aquesta BCNegra ha estat molt interessant per a mí perquè he descobert a uns escriptors negrecriminals francesos excelents comunicadors i esperem grans narradors de polar, del noir, més francès. ELs dos convidats a aquesta conversa, en Michel Bussi i en Bernard Minier, amb les inteligents preguntes d¡en Toni MArin van fer una taula rodona molt amena i descubridora de tot el que amaga el noir a França. Em va resultar molt interesant. Ja us parlaré dels seus llibres una vegada els llegeixi.


Antropologia i Novel·la Negra.

Molt interssant conversa entre l'escriptora María Oruña i les antropólogues Dolores Juliano i Verena Stolcke al voltant de l'ànima humana. De com les persones es poden transformar i arribar a fer les acccions més cruentes i salvatges que puguis pensar. L'antropologia pot ajudar a entendre aquestes accions. No a compartir-les, però sí a entendre-les.

El tabú principal per a la nostra societat, la mort, és el tema central de la novel·la negra. Aquest gènere ens fa la mort un fenomen que podem assimilar, o com a mínim si entrem al joc que propossen els autors, podem arribar a descobrir el causant d'aquesta mort i restablir la seguretat i la pax social.

Es van dir moltes altres coses interessants, però ara us deixo una foto de la conversa.


 
Per no fer el post massa llarg, en un altre us escriuré sobre altres moments genials passats al BCNegra 2016. Així doncs ara us deixo, però ens veiem ben aviat, abans que s'esvaeixi l'olor de la pólvora.